Carme Trilla: "El lloguer no puja més on hi ha pisos turístics, puja on no hi ha oferta"

L'economista Carme Trilla fa tota una vida dedicada a estudiar el sector de l'habitatge a Catalunya. Amb un llarg recorregut en polítiques d'habitatge, tant en àmbit públic (secretària d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya entre el 2003 i el 2010 i responsable de la Llei 18/2007 de Dret a l'Habitatge), com en l'àmbit privat (des de la Fundació Hàbitat3), Trilla també és presidenta d'Observatori de l'Habitatge de Barcelona (O-HB), un organisme on participen Ajuntament, Àrea Metropolitana (AMB), Diputació i Generalitat, creat per disposar d'una base de dades, fins ara inexistent , amb què poder dissenyar polítiques ajustades a necessitats reals a l'habitatge de Barcelona i tota la seva província.

L'experta parla amb idealista/news sobre com ha evolucionat l'habitatge a Espanya en els darrers 15 anys, si s'ha sumat o no habitatge assequible, com han estat els darrers vuit anys a Barcelona amb Ada Colau al comandament, o quines són les solucions que proposa per començar a crear un parc sòlid de vivenda pública.

Imaginem que sóc una persona que no sap res d'immobiliari. Com m'explicaria quina és la situació actual d'aquest sector a Espanya

Estem vivint un problema important de dificultat d'accés a l'habitatge, especialment a les zones més urbanes i metropolitanes, on tenim molta demanda i necessitat d'habitatge a preus assequibles, i una insuficiència d'oferta adequada per a famílies i joves que es volen emancipar. Aquest és el problema fonamental.

I si fem zoom a Barcelona, com està el sector?

Doncs és una de les zones més crítiques pel fet que la insuficiència d'oferta respecte a una demanda molt important fa que els preus s'hagi disparat una barbaritat, tant en compra com en lloguer. I el lloguer continua sent la primera opció per a les persones que volen accedir al mercat de l'habitatge i no tenen pulmó financer per comprar.

Barcelona, concretament, ve de 8 anys després del comandament d?Ada Colau, l?enemiga pública del sector immobiliari. Quina herència creu que deixa?

No és tant que hi hagi hagut un govern d'unes característiques concretes, sinó que des del 2009 hem estat molt marcats pel problema dels desnonaments i l'herència de la crisi del 2008. Això ha fet que hi hagi hagut una sèrie d'administracions públiques fer front a les emergències i destinar esforços a ajudar les famílies que perdien el seu habitatge, que és el més greu que pot passar a algú.

     “No és suficient atacar les emergències habitacionals: cal fer una feina de fons”

La política d'habitatge ha estat focalitzada en l'emergència i ha deixat de banda proveir la societat de nou habitatge assequible. I ara cal una política de profunditat, de negociar amb el propietari i de focalitzar el dany estructural i solucionar-ho. No és suficient atacar les emergències habitacionals: cal fer una feina de fons.

Ha fet tant per l'habitatge públic i assequible com ella creu que ha fet, o amb els números a taula es trenca el mite?

Jo el que puc dir és que les xifres de Barcelona són baixes, com ho són el conjunt de Catalunya, però també d'Espanya. La vivenda de protecció oficial ha desaparegut. Hem de tornar a engegar la maquinària. Hi ha hagut un desenfocament i una distorsió del que és produir habitatge públic a Barcelona, però també a altres ciutats.

Collboni li ha encarregat la tasca d'esmenar un dels èxits més grans del mandat d'Ada Colau, la reserva del 30% per a habitatge públic en noves promocions i rehabilitacions. Com avança?

Hem fet un treball de camp en els darrers tres mesos del 2023 i crec que s'ha creat un document molt consensuat amb totes les organitzacions que han de construir habitatge. Ara és a la taula de l'alcalde, i és qui ha de decidir com ho negocia amb tots els actors involucrats en la producció d'habitatge a Barcelona. Tireu endavant, però amb modificacions que ho faran més àgil i viable, i que creiem que serà un acord en consens entre tots.

S'havien proposat moltes modificacions perquè la reserva del 30% en noves promocions fos viable de diferents maneres, però per dur-los a terme hi havia temes de dificultat de caràcter urbanístic per solucionar, ja que una de les propostes era que si no es feia la reserva en una promoció, es podia fer en una altra de la mateixa zona geogràfica, i això exigia un planejament urbanístic molt complicat, per la qual cosa ho hem intentat simplificar. I també s'està pensant en un organisme que pugui col·laborar amb els promotors perquè, si no es pot fer aquest 30% en un lloc, es pugui fer a un altre i poder seguir respectant terminis. La idea és que sigui una cosa senzilla i eficient, però sobretot que ajudi a sumar habitatge públic i assequible.

L'objectiu del nou acalde és “mobilitzar tot el terra possible”. Com s'aconsegueix?

És difícil, ja que els processos de desenvolupament urbanístics són lents. Aquest és el tema més preocupant, aconseguir que hi hagi més celeritat en tots els processos de desenvolupament del sòl, permisos de llicències urbanístiques… hi ha una feina important a fer per donar credibilitat als objectius que es plantegen.

     "L'habitatge de protecció oficial ha desaparegut"

Què opina de l'afirmació “el lloguer puja més on hi ha pisos turístics”?

No hi estic d'acord. Des del 2017, des de l'Observatori Metropolità de Barcelona diem que la pujada dels preus es deu a una insuficiència d'oferta. Evidentment, si en un lloc concret els habitatges es destinen a lloguer turístic, influirà que es redueixi l'oferta. Però malauradament la voluntat de pujar els preus ve condicionada al fet que hi hagi molta demanda, i és el que està passant.

Creieu que la ideologia de Colau ha contaminat la resta d'Espanya i ha trencat, d'alguna manera, la tendència d'apostar pel lloguer de manera més cultural davant de la compra?

Ara a Espanya ja es parla de lloguer i està acceptat. Ha canviat la dinàmica del nostre país, ja que abans es pensava que l'accés a l'habitatge només existia a través de la compra. Ara hem vist que, després de l'experiència de la bombolla immobiliària i de les poques facilitats financeres, hi ha hagut una retracció en la decisió de comprar habitatge i ha rebotat en una forta voluntat de llogar. Sí que és cert que la idea que cal lloguer, i assequible, és contradictori amb mesures que puguin impactar a l'oferta de lloguer.

Quina creu que és la solució a nivell estatal per acabar amb el problema de l'habitatge i que sigui molt més accessible?

Sóc partidària de la concertació. Tot allò que són mesures sancionadores, coercitives, em semblen un mal sistema, excepte per a comportaments que es considerin realment rebutjables o delictius. Sinó, el que cal fer és que el sector públic concerti amb el privat. Si el 98% de l'oferta de lloguer d'Espanya és privada, cal fer arribar a acords amb ells. Em sembla també un error allò de petita forquilla i gran forquilla, i crec que els acords s'han de fer amb tots, sense distincions. I donar garanties que si llogues un habitatge, el preu sigui adequat. Donar facilitats que refredin el mercat usant els índexs de preu. Hi ha moltes alternatives a la realitat que viu el sector.

Què opina del límit al 3% de les rendes en la renovació dels contractes de lloguer?

Ho veig bé. Ve encara heretat de la pandèmia i la situació de crisi. No crec que el problema de l'oferta vingui que se'ns digui que el preu no es pot apujar més d'un 3%. Estem parlant que venim d´uns lloguers que ja són altíssims. I més si teniu una correlació amb l'IPC, que és més o menys un 3%.

     "Les sancions als propietaris em semblen un mal sistema per solucionar el problema del lloguer"

  I del límit als preus que estableix la Llei d'Habitatge?

Una altra cosa molt diferent és el del control de lloguers, i entrem en un terreny on el propietari no podrà apujar res el preu a partir del 2025. Si això s'arribés a un acord sobre com es defineixen els índexs de preus, i es tingués en compte totes les casuístiques, ja que podria funcionar. Cal tenir en compte que pot no valer el mateix dos habitatges que estiguin al mateix edifici, ja que un pot estar reformat i l'altre no, per exemple. I això és una cosa que va portar a una distorsió al mercat quan es va plantejar a Catalunya.

Vostè presideix la fundació Habitat 3. Quin és el teu objectiu?

És una fundació que acaba de fer deu anys per buscar i crear habitatges per als col·lectius més vulnerables. Estem enfocats a la població amb ingressos més baixos. Tenim dos tipus de programes: un en conveni amb ajuntaments i un altre amb entitats socials. Nosaltres el que fem és buscar habitatge del parc existent que ens cedeixen els propietaris perquè els lloguem a persones amb necessitats, o bé promocions que comprem nosaltres gràcies a mecanismes com el tempteig i retracte.

A la pràctica, nosaltres pactem un preu ajustat amb el propietari, donant-li garanties totals de cobrament i recuperació de l'habitatge en perfecte estat. L?ajuntament decideix quina família viurà en aquest habitatge i cobreix el diferencial entre el que pot pagar la família i el que es pacta amb el propietari.