Europa permet reclamar una compensació 'extra' a la hipoteca per les clàusules abusives

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha afirmat en una nova sentència que el dret de la UE no s'oposa al fet que, en cas que s'hagi anul·lat un préstec hipotecari per tenir clàusules abusives, els consumidors reclamin al banc una compensació que excedeixi el reemborsament de les quotes mensuals abonades.

A la sentència C-520/21, explica que el 2008, un consumidor i el seu cònjuge van celebrar un contracte de préstec hipotecari amb l'entitat polonesa Bank M. El préstec estava indexat en francs suïssos (CHF) i les quotes mensuals del préstec s'havien de pagar en eslotis polonesos (PLN), prèvia conversió segons el tipus del CHF publicat per la pròpia entitat.

Com que les clàusules de conversió que determinaven el tipus de canvi eren abusives i que la seva presència invalidava aquest contracte en la seva totalitat, el consumidor va interposar una demanda contra Bank M. davant el Tribunal de Districte de Varsòvia-Sròdmiescie. A la seva demanda, sol·licitava el pagament d'una quantitat de diners corresponent a la meitat dels guanys que va obtenir Bank M. durant un determinat període de temps, en utilitzar les quotes mensuals del préstec pagades en compliment del contracte. En suport de la seva demanda, el consumidor al·legava que el banc va percebre les referides quotes mensuals "sense cap base legal".

Per dirimir el cas, l'òrgan jurisdiccional polonès va preguntar al TJUE si la directiva sobre les clàusules abusives, així com els principis d'efectivitat, seguretat jurídica i proporcionalitat, permeten a les parts d'un contracte de préstec hipotecari, anul·lat perquè no pot subsistir després de la supressió d'unes clàusules abusives, sol·licitar una compensació que excedeixi la devolució de les quantitats respectivament abonades sobre la base d'aquest contracte, així com el pagament d'interessos de demora al tipus legal des que se'n requereixi el pagament.

En la sentència d'avui, el TJUE assenyala que la directiva "no regula expressament" les conseqüències que comporta la invalidesa d'un contracte subscrit entre un professional i un consumidor després de la supressió de les clàusules abusives que conté.

En canvi, deixa en mans dels Estats membres determinar les conseqüències que comporta la invalidesa per clàusules abusives, sempre que les normes que estableixin respecte a això siguin compatibles amb el dret de la UE i, en particular, amb els objectius perseguits per la directiva.

El TJUE precisa que aquesta compatibilitat depèn de si les normes nacionals, d'una banda, permeten restablir, de fet i de dret, la situació en què es trobaria el consumidor si no hagués existit aquest contracte i, d'altra banda, no posen en perill l'efecte dissuasori perseguit per la directiva.

Així conclou que la possibilitat que un consumidor reclami davant del banc crèdits que excedeixin del reemborsament de les quotes mensuals abonades "no sembla posar en perill els objectius esmentats".

De fet, considera que aquesta possibilitat "pot contribuir a dissuadir els professionals d'incloure clàusules abusives" en els contractes subscrits amb consumidors, en la mesura que, quan la seva inclusió impliqui la nul·litat d'un contracte en la seva totalitat, podria comportar conseqüències econòmiques que excedeixen la restitució de les quantitats abonades pel consumidor i, si escau, del pagament d'interessos de demora.

Això no obstant, afirma que correspon a l'òrgan jurisdiccional polonès apreciar, tenint en compte totes les circumstàncies del litigi principal, si el fet d'estimar les pretensions del consumidor respecta el principi de proporcionalitat.

Els bancs no poden reclamar una compensació 'extra'

En canvi, el TJUE assenyala en la mateixa sentència que la directiva s'oposa que el banc pugui reclamar al consumidor una compensació que excedeixi la devolució del capital transferit i el pagament dels interessos de demora al tipus legal, ja que considera que hi contribuiria a eliminar l'"efecte dissuasori" que exerceix sobre els professionals l'anul·lació del contracte esmentat.

D'altra banda, el tribunal afirma que l'efectivitat de la protecció que la directiva confereix als consumidors es posaria en perill si, quan aquests invoquen els seus drets basats en aquesta directiva, es veiessin exposats al risc d'haver de pagar aquesta compensació.

"Aquesta interpretació podria crear situacions en què seria més avantatjós per al consumidor continuar donant compliment al contracte que inclou una clàusula abusiva en lloc d'exercitar els drets que els confereix aquesta directiva", explica.

El TJUE destaca que, en aquest assumpte, la possible anul·lació del contracte de préstec hipotecari és una conseqüència de l'ús de clàusules abusives per part de Bank M. Per tant, no es pot admetre que una part obtingui avantatges econòmics del seu comportament il·lícit ni que se l'indemnitzi pels desavantatges provocats per aquest comportament.

A més, considera que l'argument relatiu a l'estabilitat dels mercats financers "no és pertinent"